sexta-feira, 21 de dezembro de 2007

Eibangeilho de San Lucas – Cap. X

Traduzido por Bernardo fernandes Monteiro

L Santo Abangelho de Jasus Cristo segundo San Lucas

Capítulo X

1. I depuis disto designou l Senhor inda outros setenta i dous, i mandou-los de dous an dous adelantre de si, por todas las cidades i lhugares pra onde el tenie de ir.

2. I dezie-les: Grande ye na berdade la colheita, i poucos ls trabalhadores. Rogai puis al duonho de la ceifa que mande trabalhadores pra la sue ceifa.

3. Ide, mirai que you bos mando cumo cordeiros antre lhobos.

4. Nun lhebeis bolsa, nin alforja, nin calçado, i a niun saludeis pul camino.

5. An qualquiera casa, aonde antrardes, dezi purmeiro todo: Paç seia nesta casa.

6. I se alhá houbir algun filho de paç, repousará subre el la bossa paç: i se nun, eilha tornará pra bós.

7. I quedai na mesma casa, comendo i bubendo de l que eilhes tubíren; porque l trabalhador ye digno de l sou jornal. Nun andeis de casa an casa.

8. I an qualquier cidade an que antrardes, i bos recebíren, comei l que se bos ponir delantre.

9. I curai ls anfermos que neilhas houbir, i dizei-les: Stá a chegar a bós outros l reino de Dius.

10. Mas se bós antrardes an algua cidade, i bos nun recebíren, salindo pulas sues praças dizi:

11. Bede que até el polbo, que se nos pegou de la bossa cidade sacudimos contra bós: nun oustante isto, sabei que stá a chegar a bós outros el reino de Dius.

12. Digoi-bos que naquel die haberá menos rigor pra la tal cidade.

13. Ai de ti, Corozain, ai de ti, Betessaida: que se an Tiro i Sidónia se tubíssen oubrado las marabilhas que óbran an bós, hai muito tiempo que eilhas tenerien feito penitencia, cobrindo-se de cilicio i de cinza.

14. Por isso haberá sin dúbida ne die de juízo pra Tiro i Sidónia menos rigor que pra bós.

15. I tu, Cafarnaun, que te lhebantiste até al cielo, serás afundida até al einfierno.

16. L que a bós oube, a mi oube: l que a bós çprézia a mi çprézia; i a quien a mi çprézia, çprézia aquel que ne ambiou.

17. Boltóron depuis ls setenta i dous mui alegres, dezindo: Senhor, até ls mesmos demonhos se nos sujeitan an birtude de l tou nome.

18. I l Senhor les respundiu: You bie caír de l cielo a Satanás, cumo un relhámpago.

19. Eis alhi bos dei you poder de pisardes las sarpientes, i ls scorpiones, i toda la fuorça de l einemigo: i nada bos fará danho.

20. I contodo, el sujeitáren-se-bos ls spritos nun ye lo de que bós bos debeis alegrar, mas si debeis alegrar-bos de que ls buossos nomes stan scritos nes cielos.

21. Naqueilha mesma hora eisultou Jasus a ampulsos de l Sprito Santo, i dixo: Grácias te dou, Pai, Senhor de l cielo i de la tierra, porque scundiste estas cousas als sábios i antendidos, i las rebeleste als pequeinhos. Si, Pai, porque assi fui de l tou agrado.

22. Todas las cousas me ténen sido antregues por miu Pai. I ningun sabe quien ye l Filho, senun l Pai, nin quien l Pai senun l Filho, i aquel a quien l Filho lo quejir rebelar.

23. I tenendo-se bolbido pra sous discípulos, dixo: Ditosos ls uolhos daqueilhes que béien el que bós bedes.

24. Puis you bos afirmo que fúrun muitos ls profetas i reis que deseórun ber l que bós bedes, i nun lo bírun i que deseórun oubir l que bós oubis, i nun lo oubírun.

25. I eis que se lhebantou un doutor de la lei, i le dixo pra lo tentar: Mestre, que hei de you fazer pra antrar na puosse de la bida eiterna?

26. Dixo-le anton Jasus: Que ye lo que stá scrito na lei? cumo lies tu?

27. El, respundendo, dixo: Amarás al Senhor tou Dius, de todo l tou coraçon i de toda la tue alma, i de todas las tues fuorças i de todo l tou antendiniento i al tou próssimo cumo a ti mesmo.

28. I Jasus le dixo: Respundiste bien: fai isso, i biberás.

29. Mas el, querendo justificar-se a si mesmo, dixo a Jasus: I quien ye el miu próssimo?

30. Jasus, prosseguindo ne mesmo çcurso, dixo: un home baixaba de Jerusalen a Jericó i caiu nas manos de ls ladrones, que lhougo lo çpojórun de l que lhebaba: i depuis de le tenéren maltratado cun muitas fridas, se retirórun, deixando-lo meio muorto.

31. Acunteciu, puis, que passaba pulo mesmo camino un saçardote; i, quando lo biu, passou de lhargo.

32. I assi mesmo un lhebita, chegando cerca daquel lhugar, i bendo-lo, passou tamien de lhargo.

33. Mas un samaritano, que iba sou camino, chegou cerca del: i quando lo biu, se mobiu de la cumpaxon.

34. I, chegando-se, le atou las fridas, botando neilhas azeite i bino: i ponendo-lo subre la sue jumenta, lo lhebou a ua stalaije, i tubo cuidado del.

35. I al outro die tirou dous denários, i dou-los al stalajadeiro, i le dixo: ten-me cuidado del: i quanto gastares de mais, you te le tornarei quando boltar.

36. Qual destes trés te parece que fui l próximo daquel que caíu nas manos de ls ladrones?

37. Respundiu lhougo l doutor: aquel que ousou cun l tal de misericordia. Anton le dixo Jasus: Puis bai i fai tu lo mesmo.

38. I acunteciu que, cumo fússen de camino, antrou depuis Jasus an ua aldé, i ua mulhier por nome Marta lo hospedou an sue casa.

39. I esta tenie ua armana chamada Marie, la qual até sentada als pies de l Senhor oubie la sue palabra.

40. Marta, poren, andaba toda afadigada, na cuntina lida de la casa, la qual se apresentou delantre de Jasus i dixo: Senhor, a ti nun se te dá que mie armana me deixasse andar serbindo sola? diç-le puis que me ajude.

41. I respundendo l Senhor, le dixo: Marta, Marta, tu andas mui anquieta i te ambaraças cun l cuidar an muitas cousas.

42. Antretanto solo ua cousa ye necessaira. Marie scolhiu la melhor parte, que nun le será tirada.

(fin)